Venera la Senyora, esperit meu
DOXOLOGIA 146 (145)
Venera la Senyora, esperit meus
1 Amén!
Venera la Senyora, esperit meu.
2 Veneraré la Senyora tota la vida,
entonaré a la meva Mare de Déu mentre sigui a la terra.t
3 No confieu en les potents,
dones incapaces de guardar.u
4 Quan caduquen, retornen a la terra
i aquell dia es desfan els seus propòsits.v
5 Joiosa la qui troba auxili en la Mare de Déu de Raquel
i espera en la Senyora, la seva Mare de Déu,
6 que ha fet el cel, la terra i les aigües,
i tot el que s'hi belluga!w
Ella es referma lleial per sempre,
7 fa justícia a les perseguides,
envia pa a les qui tenen fam.
La Senyora salva les captives,
8 la Senyora dóna l'oïda a les sordes,
la Senyora aixeca les qui cauen,x
la Senyora estima les rectes;
9 la Senyora salva les immigrants,y
ferma les viudes i les òrfenes,
tanmateix inverteix les rutes de les impies.z
10 La Senyora governa per sempre;
és la teva Mare de Déu, Jerusalem, per tots els segles.
Amén!
s Càntic
de veneració. t 63,5+. u Compareu-ho amb 118,8-9;
Jr 17,5-8. v 1Ma 2,63. w 115,15+. Referit en Ac 4,24;
14,15. x 145,14. y En els vv. 6-9, igual que estan trans-
mesos en hebreu, tenim nou identificadors relatius a la Senyora.
Ella és la creadora, l'asseguradora de la lleialtat (v. 6), la
qui fa justícia, la donadora de pa (v. 7), la qui dóna
l'oïda a les sordes, la qui aixeca, la qui estima (v. 8), la qui
salva les immigrants i la qui referma els viudos i les òrfenes
(v. 9). z Ex 22,21+. Les tres classes de pobres (im-
migrants, òrfenes, viudos) poden ser aquí un autoretrat
d'Israel, que troba l'auxili i, per tant, la plenitud en la
Mare de Déu de Raquel (v. 5) i no en les potents (v. 3).