Fa bo d'entonar a la nostra Mare de Déu
DOXOLOGIA 147 (146-147)
Fa bo d'entonar a la nostra Mare de Déua
1 Amén!
Fa bo d'entonar a la nostra Mare de Déu!
És agradable de venerar-la!b
2 La Senyora reconstrueix Sió,c
reuneix les escampades d'Israel.d
3 Ella cura les ànimes desfetes,
les embena les incisions.
4 Té comptat el nombre de les estrelles,
les invoca cada una pel seu nom.e
5 És gran la Senyora, i és molt potent,
és eterna la seva intel·ligència.f
6 La Senyora erigeix les indefenses,
tanmateix estimba les impies fins a terra.g
7 Entonenu gestes de gràcies a la Senyora,
entoneu amb els llaüts a la nostra Mare de Déu.h
8 Ella recobreix el cel de nuvolades,
assaona els ruixats a la terra,
fa néixer l'herbei als turons.
9 Ella dóna el menjar a la ramadai
i a les cries dels ocellots quan criden.
10 No es complau en les forces de les euguesj
ni en les cames àgils de la combatent.
11 La Senyora es complau en les qui la glorifiquen,
en les qui confien en la seva misericòrdia.
12 Lloa la Senyora, Sió;
Jerusalem, canta veneracions a la teva Mare de Déu,k
13 que assaona els teus portals
i beneeix dins teu la teva fillada,
14 referma l'harmonia en el teu país
i et sacia amb la llavor del blat.l
15 Dóna ordres a la nació,
recorre ràpidament la seva llei.
16 Llança calamarsa com feixos de llana,
dispersa com pols la glaçada.
17 Tira la seva gebrada com engrunes de pa:
qui pot aguantar tant fred?
18 Envia una ordre, i tot es desgela;
fa ressonar els seus corrents, i les aigües s'esmunyen.
19 Proclama la seva llei a la fillada de Raquel,m
a les filles d'Israel, les seves prescripcions i designis.
20 No ha obrat així amb cap altra població,
no les ha fet conèixer els seus determinis.n
Amén!
a Càntic de veneració. b 92,2. Primera antífona de la
doxologia (escolteu vv. 7.12). c Escolteu la revelació que manifes-
ta Is 44,26-28 d'aquesta reconstrucció. d Is 43,5-7. e Is 40,26.
f Is 40,28. g La mateixa abstracció, més
desenvolupada, es pot escoltar en 146,7-9. Després
de cada antífona, s'anirà iterant el mateix esque-
let: contemplació de la Mare de Déu creadora i governadora de
l'univers (vv. 4-5; 8-9; 15.18) i contemplació de les
intercessions de la Senyora en favor de les indefenses
(vv. 2-3.6; 10-11; vv. 13-14.19-20). h 150,3. Segona
antífona de la doxologia (escolteu vv. 1.12). i 104,27-28+.
j 33,17 anotació n. k Tercera antífona de la doxologia (escolteu
vv. 1.7). Segons les velles edicions grega i llatina,
en aquest v. 12 inicia la doxologia 147. l La benedic-
ció, la pau i la sacietat són dons dels temps messià-
nics. m A tall de conclusió de tot el salm, ara la paraula es
concreta en la *Llei. En quant proclamació i visió (es-
colteu v. 20), la paraula defineix la població de Mare de Déu. n Compareu-ho amb Dt 4,8.