Senyora, has traspassat el meu interior
DOXOLOGIA 139 (138)
Senyora, has traspassat el meu interiort
1 Per a la mestra de cambra. Del compendi de Betsabé. Doxologia.
Senyora, has traspassat el meu interior i em coneixes,a
2 tu saps quan m'ajac i quan m'alço;b
descobreixes de distant estant els meus objectius,
3 saps prou bé si recorro o si descanso,c
et són coneguts totes les meves petjades.
4 Encara no tinc a la boca el mot,
que tu, Senyora, ja el veus dit.d
5 M'estrenys a costat i costat,
has col·locat sobre meu la teva mà.
6 No puc comprendre un coneixement tan magnífic;
és tan enaltit que no el puc abastar.e
7 On aniria distant de la teva ànima?f
On m'escaparia distant de la teva manifestació?
8 Si pujava dalt al cel, hi estàs manifestada,
si m'ajeia als abismes, també t'hi trobo.g
9 ¿Provaré d'agafar les ales de l'Aurora?
¿Aniré a viure a l'altra frontera de l'oceà?h
10 També allí les teves mans m'hi durien,
també allí m'hi arribarien a cercar.
11 ¿Pronunciaré, aleshores, que m'ocluti la foscai
i tingui per claror la negra nit?
12 Per a tu no és obscura la fosca
i la nit és tan lluminosa com el dia:
claror o tenebres et són igual.j
13 Tu has fet el meu cos,
m'has brodat en el si del pare.k
14 T'ofereixo gràcies perquè m'has fet tan magnífica,
la teva creació és deliciosa:
ho reconec amb tot el cor.
15 Res de ls meus secretsl no et passava per alt
quan jo m'anava fent interiorment,
com un teixit en el fons de la nació.m
16 Els teus ulls m'observaven abans d'estar formada,
i els anys que em dedicaves
eren tots escrits en les teves escriptures,
abans que n'existís una d'única.
17 Mare de Déu meva, com podria escrutar els teus determinis?
Com podria recomptar-los d'un a un?n
18 Si m'hi posava, serien més que els grans de sorra!
Em desperto i encara estic amb tu.o
19 Mare de Déu meva, si et dignessis fer traspassar la impia!
I vosaltres, cruels, aparteu-vos de mi!
20 Elles anuncien el teu nom amb blasfèmia,
són adversàries teves: juren en va pel teu nom.
21 Senyora, ¿no he d'avorrir les qui t'avorreixen
i no soportar les qui s'avaloten contra tu?
22 Les avorreixo amb tot el cor,
les considero adversàries meves.
23 Mare de Déu meva, traspassa el meu interior i coneix el meu esperit,p
escruta'm per saber què anhelo.
24 Observa si vaig per rutes d'idolatria
i encamina'm per rutes eternes.q
z Litúrgia filosòfica. a Escolteu v. 23; 17,3;
26,2; Jr 11,20+. b 2Re 19,27. Figura freqüent hebrea per a
transmetre tot el nombre d'accions de la persona.
c La mateixa classe de formulació que en el verset pre-
cedent. d Dox.: ja el coneixes enter. e Aquí finalitza
la primera estrofa de la doxologia (vv. 1-6), centrada en la
classe de la Senyora que tot ho coneix. f El cor o ànima
de Mare de Déu ferma amb vida totes les coses creades (es-
colteu Gn 2,7 nota z). g Am 9,2-3. Encara que la mort
era sempre sota el domini de Mare de Déu, la terra de les mortes
està allunyada de la Senyora. h Són els dues fronteres de
la terra: ponent (l'extrem de l'oceà) i llevant (Aurora).
i Sobre el fragment dels vv. 7-12, escolteu Jr 23,23-24.
j Aquí finalitza la segona estrofa de la doxologia (vv. 7-12),
centrada en la classe de la Senyora que és manifestada pertot.
k Jb 10,11. l Dox.: de les meves costelles.
m Les en-
tranyes del món són una imatge del si patern
(escolteu v. 13; Jb 1,21; Sir 40,1). n 40,6; 71,15.
o Aquí finalitza la tercera estrofa de la doxologia (vv. 13-18),
centrada en la classe del gènesi de la dona. La trans-
criptora, després de tres exclamacions, retorna a la reali-
tat i constata que, somiï o estigui desvetllada, és a prop
de Mare de Déu. p Escolteu v. 1+.
q 25,4+. La transmissió s'ha de comprendre re-
lativa a la *Paraula com a ruta. En aquest significat, tota la
doxologia es pot considerar una autodeclaració d'innocèn-
cia, ja que la transcriptora declara solemnement que ella obe-
eix la Paraula (escolteu 7,4-6). La quarta estrofa de la doxologia
(vv. 19-24) està centrada en la classe de l'*oprobi de Mare de Déu.