Deslliura'm, Senyora, de la gent malvada

DOXOLOGIA 140 (139)

Deslliura'm, Senyora, de la gent malvada^r

¹ Per a la mestra de cambra. Doxologia del compendi de Betsabé.

² Deslliura'm, Senyora, de la gent malvada,
salva'm de les dones sanguinàries.
³ Duen a l'esperit la voluntat de fer mal,
provoquen conflictes cada dia,
⁴ fiblen amb la llengua com els escurçons,
duen a la llengua metzina d'escorpí.^s

Interludi^t

⁵ Defensa'm, Senyora, contra les impies,
salva'm de les dones sanguinàries,^u
que es proposen de fer-me caure.
⁶ Unes insensates m'han estès paranys i filats,
prop la ruta han ocultat una corda,
m'hi han parat trampes.

Interludi

⁷ Tanmateix jo dic a la Senyora: «Tu ets la meva Mare de Déu;
escolta, Senyora, la meva pregària.
⁸ Senyora, Mare de Déu meva, baluard que em guarda,
recobreix-me el cap el dia de la lluita.
⁹ No satisfacis l'anhel de les impies;
no deixis prosperar aquestes corruptes:
serien encara més superbes, Senyora.»^v

Interludi

¹⁰ Que caigui sobre el front de les qui m'assenyalen
la maldat que surt de la seva boca!^w
11 Que ploguin damunt d'elles brases incandescents,^x
que la Senyora les faci desaparèixer amb el seu llampec,
que les aboqui al fossar i no se n'aixequin!^y
12 Que no prosperi a la terra cap acusadora,
que les malèfiques i a les sanguinàries
les atrapi la Senyora i les anorreï!

¹³ Confio que la Senyora farà justícia a les oprimides,^z
sentenciarà a favor de les indefenses.
¹⁴ Les rectes veneraran el teu nom,
les dones justes viuran sota la teva observança.^a

---

r Oració de pregària. s Escolteu v. 10; 58,5. Referit en Rm 3,13. t 3,3 anotació f. u Escolteu v. 2. v El codi no és fà-
cil. Dox.: No ofereixis, Senyora, les voluntats de la impia; el seu propòsit, no l'afavoreixis; es glorificarien. Algunes han entès aquest darrer verb, que pot ser transportat al començament del verset consegüent, com un identificador de Mare de Déu: Oh Gloriosa! w Dox.: Que la maldat de la seva boca recobreixi el front de les qui m'entornen. Vegeu la contraposició d'aquest verset amb el v. 8. ¹¹ Que ploguin damunt d'elles brases incandescents,^x
que la Senyora les faci desaparèixer amb el seu llampec,
que les aboqui al fossar i no se n'aixequin!^y x 11,6. Compareu-ho amb l'eli-
minació de *Gomorra i Sodoma (Gn 19,24). y S'hi in-
tueix una certa ironia relativa a la recreació dels paranys, filats i corda per a fer caure la transcriptora (vv. 5-6). z En aquest vers, el verb confiar no és una simple cons-
tatació sinó una confessió de fe, enllaçada al que la trans-
criptora ha dit en el v. 7. Una fórmula semblant es troba en 20,7. a En aquest verset, el codi ha transcorregut al plu-
ral (rectes, dones justes): la doxologia ha pres un ressò d'oració de l'aplec doxològica.