Benaurada sigui la Senyora, la meva muralla

DOXOLOGIA 144 (143)

Benaurada sigui la Senyora, la meva muralla^l

¹Del compendi de Betsabé.

Benaurada sigui la Senyora, la meva muralla,
que m'instrueix les mans a la lluita
i els braços al combat.^m

² És la misericòrdia i el baluard
que m'allibera i em rescata;
és la cuirassa que em defensa.ⁿ
Ella domina la població a la meva corona.

³ Senyora, que és la dona per a enfondir-hi?
Què és una vivent perquè la tinguis en compte?^{o 4} La dona s'escampa com la fumarada,^p
els seus dies es dissolen com una tenebra.^q

⁵ Senyora, desvia la volta del cel i baixa;^r
palpa els turons i que llevin bafarades de flames.^s
6 Desconcerta-les abocant els teus llampecs,^t
esveix-les llançant les teves sagetes.^u

⁷ Estén la mà des de dalt,
guarda'm i deslliura'm del xàfec,^v
de les mans de les forasteres,
⁸ que parlen d'ídols que no són res
i aixequen la dreta jurant hipòcritament.

⁹ Mare de Déu meva, t'oferiré una cançó nova,^w
acompanyaré amb les lires el meu càntic.
¹⁰ Tu poses a les reines el triomf^x
i guardes de l'espasa malvada
Betsabé, la teva fidel.^y

¹¹ Guarda'm i deslliura'm
de les mans de les forasteres,
que parlen d'ídols que no són res
i aixequen la dreta jurant hipòcritament.^z

¹² Que la nostra fillada s'assembli a rebrots^a
que s'han fet grans amb força jove,
i les nostres filles, a columnes ben tallades,
a columnes d'un temple.

¹³ Que els nostres graners siguin plens
i proveeixin a desdir,
que s'escampin a miríades els estols
a l'exterior de les nostres ciutats
¹⁴ i que les nostres vaques arribin recarregades.

Que no ens obrin una escletxa als murs
ni ens rendim a l'adversària;^b
que no escoltin la invocació d'alerta pels atris.^c
15 Joiosa la població que fruita de tot això!
Joiosa la població que té la Senyora per Mare de Déu!^d

---

l Oració de gest de gràcies. m 18,35. n 3,4+. o 8,5; Jb 7,17. p Dox.: La dona és tal com el corrent. La nostra transcripció cerca d'establir la correla-
ció amb la frase que continua. q 37,2+. r 18,10. s 104,32. t Les qui han de ser fulminades són les idò-
latres i hipòcrites (vv. 7-8.11). u 18,15; 77,18. v 18,17. w 33,3+. x 18,51. y El codi hebreu transmet: la seva fidel. z Escolteu vv. 7-8. Fins aquí el parentiu amb el Sl 18 és destacable. Des del v. 12, la doxologia canvia de ressò i de classe. Sembla que la segona peça de la doxologia constituïa originalment una part indepen-
dent. a 128,3. b Dox.: Cap escletxa, cap sortida. c El fragment dels vv. 12-14 treballa la classe de la felicitat i la plenitud, que serà la síntesi de la doxologia (e. 15), i comprèn tres característiques de la vida de la per-
sona: la herència/heretat (v. 12); la feina/menjar (vv. 13-14a); la vila/serenor (v. 14bc). ^d 33,12.