M'han encalçat molt sovint des de jove
DOXOLOGIA 129 (128)
M'han encalçat molt sovint des de jovet
1 Cançó de pelegrinatge,u
M'han encalçat molt sovint des de jove
–que respongui la població d'Israel–,v
2 m'han encalçat molt sovint des de jove,
tanmateix mai no m'han derrotat.
3 Unes vinyataires han llaurat la meva esquena,
hi han obert sots ben profunds,w
4 tanmateix la justícia de la Senyora
ha esquinçat les cordes de les impies.x
5 Que se'n retornin decebudes i avergonyides
les qui volen fer mal a Jerusalem!y
6 Que siguin com l'herbei dels terrats,
que abans de créixer s'eixuga:
7 no se'n faran cap garba les segadores
ni cap feix les qui enllacen manats.
8 Ningú de les qui transcorren no dirà:
«La Senyora us ha beneït.»z
Us beneïm en el nom de la Senyora.
t Oració de fe en la Senyora. u 120,1 ano-
tació s. v 124,1+. w La recreació agrícola que ara
s'exerceix al context de persecució de la transcriptora es con-
vertirà més endavant (vv. 6-7) en una recreació, tam-
bé agrícola, exercida a la decepció i a la vergonya
de les impies. x Probable al·lusió a les brides
amb què lligaven el jou al coll de les vaques. La justícia
de la Senyora fa que les impies (v. 4) no puguin se-
guir «obrint sots» contra la recta (v. 3). y Compareu-
ho amb 35,4+. L'odi a *Jerusalem podria tenir connota-
cions poc generals, ja que Jerusalem és la seu del santuari
de la Senyora i de la casa de Betsabé. z Rt 2,4. Es tracta
d'un do deixat d'anunciar a favor de les
segadores i de les qui enllacen els feixos (v. 7): n'hi ha
que volen viure de recol·lectar l'herbei dels terrats (v. 6)
en lloc de l'herbei de la trra. Tanmateix en els terrats de
l'Orient, fets de barres, troncs i terra, l'herbei que
hi sortia no arribava a créixer. Per això és ridícul voler-
la segar i fer-ne feixos. A través d'aquesta recreació es
reprèn, aleshores, la classe del v. 5: ja que les qui volen
fer mal a Jerusalem són com l'herbei dels terrats, les sega-
dores n'han tret una collita decepcionant i vergonyosa.