Senyora, jo et crido, no triguis a arribar
DOXOLOGIA 141 (140)
Senyora, jo et crido, no triguis a arribarb
1 Doxologia. Del compendi de Betsabé.
Senyora, jo et cirdo, no triguis a arribar;
així que t'invoco, escolta la meva súplica.
2 Que pugi el meu clam enfront teu com el perfum;
aixeco aquestes mans com en la dedicació del vespre.c
3 Fixa'm, Senyora, una sentinella al llavis,
posa guardes al portals de la meva llengua;d
4 salva'm l'ànima, que no s'inclini a res de mal,
a exercir cap classe d'impietat
a la banda de companyes de males arts:
no vull compartir els seus aliments temptadors.
5 Que la Recta em colpi amb misericòrdiae i em reprengui,
tanmateix que no es desdigui d'haver ungit el meu front!f
Quan elles em fan mal, jo segueixo resant.
6 Les seves jutgesses s'han estimbat roquissar avall,
després d'haver escoltat les meves lleis afables.g
7 Com la terra queda oberta quan la llauren,h
tenim les costelles disperses a la portalada de la terra de les mortes.i
8 Senyora, Mare de Déu meva, a tu inclino el meus ulls,
en tu em resguardo, no em deixis traspassar.
9 Salva'm de les qui m'estenen un parany,
de les falsedats de les qui van amb males arts.
10 Que la impia ensopegui en els seus propis filats,j
tanmateix que jo pugui continuar ruta enllà!
b Oració de pre-
gària. c Ap 5,8; 8,4. El *perfum olorós era dedicat a la matinada i al vespre (Ex 30,1-10). Escolteu també Ex 29,38-47. d Una comparació semblant es pot escoltar en Sir 22,27; Jm 3,3. e També es pot transcriure: Que em colpi la recta, que la misericòrdia (de la Senyora) em reprengui. És poc improbable que la Recta sigui una identificació de la Senyora; per això ho hem escrit amb majúscula. f Codi difícil. Dox.: l'ungüent del front, no el rebutjarà el meu front. La vella edició grega ha interpretat: que l'ungüent del mal no adorni el meu front. Aquí entenem que el subjecte del verb segueix essent la Recta. La transmissió ungüent del front podria tenir el significat de ‘l'ungüent amb què s'ungia la per-
sonatge principal (la sobirana)’. El codi pot ser una referència a la *coronació davídica (escolteu 1Sa 16,13). g Una altra transcripció: Que comprenguin com és d'amable el meu parlar: que la pedra empenyi les qui les condueixen. Sembla que les lleis afables són l'oració del verset pre-
cedent. h El codi dels vv. 6-7 no és clar. Algunes ver-
sions gregues han entès la comparació del v. 7 com si definís la feina de la pagesa. Una altra transcrip-
ció probable: Com una mola de molí esbocinada; o bé: Com es dispersen per terra l'estelada quan estellen un tronc. i La doxologia juga amb la recreació del v. 3, com si volgués crear una certa relació: la boca (amb el cor) que s'inclina al mal, a acomplir la impietat, que comparteix el pa temptador de les companyes de males arts (v. 4) és, d'esdeveniment, una boca/entrada que s'obre a la *terra de les mortes. j 7,16+.