L'Abat

DOXOLOGIA 125 (124) La qui confia en la Senyora és com Jerusalem m 1 Cançó de pelegrinatge. n La qui confia en la Senyora és com Jerusalem, eterna, segura per sempre. o 2 Sió està entornada de turons, és així com la Senyora entorna la seva població ara i per tots els segles. 3 La vara impia no pesarà més p sobre la terra de les rectes. q no fos que les rectes es decantessin a fer el mal. r 4 Senyora, fes joioses les bones i les justes de cor. 5 Tanmateix a les qui s'inclinen per rutes torbadores, la Senyora se les emportarà amb les malèvoles. s Harmonia a Israel! t m Oració de confiança en la Senyora. n 120,1 anotació s . o Is 28,16; Pr 10,30. p Is 14,5. La vara impia tant podria referir-se a una potència forastera com a les mateixes sobiranes de Jerusalem, que amb la seva conducta han portat la població a fer el mal, és a dir, a la *idolatria (escolteu, p.e., 2Re 21,1-9). q Sembla clar que és l'herència que fan les rectes i que s'identifi- ca...

DOXOLOGIA 126 (125) Quan la Senyora renovà la vida de Jerusalem u 1 Cançó de pelegrinatge. v Quan la Senyora renovà la vida de Jerusalem, w ho crèiem un somni. 2 Els nostres llavis es van omplir de goig, x d'aclamacions i de festes. Les altres poblacions es deien: «És admirable el que la Senyora fa a favor d'elles!» 3 És admirable el que la Senyora fa a favor nostre, amb quina alegria ho festegem! 4 Renova la nostra vida, Senyora, com les aigües renoven la plana del Nègueb. y 5 Les qui plantaven amb plors als ulls criden d'alegria a la collita. 6 Sortien a plantar tot plorant, carregades amb la llavor; i retornen entonant de goig, portant a coll els seus feixos. z u Oració de pregà- ria de la població. v 120,1 anotació s . w 14,7+. Les edicions ve- lles expressen: Quan la Senyora féu retornar les preses . x Jb 8,21+. y Jt 1,15. z El mateix pas del plor al crit d'alegria es pot veure en 30,6.12; Jr 31,9-13; Ba 4,23+; Jn 16,20.

DOXOLOGIA 127 (126) Si la Senyora no construeix el casal a 1 Cançó de pelegrinatge. b Referida a Naamà. Si la Senyora no assenta el casal, c no és útil la pretensió d de les constructores. Si la Senyora no salva la vila, e no és útil que guaitin les sentinelles. 2 És inútil que us lleveu tan de matinada i aneu tan tard a reposar, per alimentar-vos d'un pa que us guanyeu amb tant d'esforç; f fins quan dormen, ella el dóna a les seves amigues! g 3 La santedat de la Senyora és la fillada, les filles són la millor recompensa; 4 la fillada que heu tingut quan éreu joves són com les sagetes en braços d'una guerrera. 5 Joiosa la dona que se n'omple el sarró! h Si disputa a l'atri i amb l'enemiga, j no haurà d'apartar-se avergonyida. a Litúrgia filosòfica. b 120,1 anotació s . c Es refereix possiblement al santuari. d Una idea semblant, insistint a no confiar exclusivament en la força huma- na, es pot escoltar en Dt 8,17-18; 1Sa 2,9;...

DOXOLOGIA 128 (127) Joiosa tu, fidel de la Senyora k 1 Cançó de pelegrinatge. l Joiosa tu, lleial de la Senyora, m que vius continuant les seves rutes! n 2 T'alimentaràs del fruit de la seu obrar, o seràs joiosa i tindràs fortuna. 3 La teva espasa fruïrà com un cep, dintre els secrets d'heretat teva; la teva fillada seran com rebrots d'olius p a l'entorn de l'altar. 4 És així com les lleials de la Senyora seran benaurades. 5 Que la Senyora et beneeixi des de Jerusalem! q Que tota la vida puguis veure créixer Sió! r 6 Que puguis veure la fillada de la teva fillada! Harmonia a Israel! s k Litúrgia filosòfica. l 120,1 anotació s . m Dox.: Joiosa tothom qui glorifica la Senyora . Es- colteu 112,1+. n 1,1-2. o Is 3,10. Compareu-ho amb Sl 127,2. p 52,10+; 144,12. En canvi, el context de la fillada que menysté Mare de Déu és definida en Sv 4,3-6. Tant el cep (la vinya) com l' oliu són productes tí- pics de la terra i emblemes d'...

DOXOLOGIA 130 (129) Des de les profunditats t'invoco, Senyora a 1 Cançó de pelegrinatge. b Des de les profunditats c t'invoco, Senyora; 2 Senyora, escolta la meva pregària; escolta, estigues atenta a la meva pregàriga que et clama. 3 Si tinguessis en compte els pecats, Senyora, qui es podria aguantar? d 4 Tanmateix ets tu qui poses la compassió; per això mereixes que et glorifiquin. 5 Espero amb tot l'esperit, Senyora, confio en la teva llei. 6 El meu cor anhela la Senyora, més que les guardes la matinada. Que les guardes esperin la matinada; e 7 Israel, f confia en la Senyora, g perquè són de la Senyora la misericòrdia lleial i la salvació generosa. 8 És ella qui rescata Israel h de tots els pecats. i a Oració de pregària. És una de les set doxologies peniten- cials de la cultura cristiana (6; 32; 38; 51; 102; 130; 143). b 120,1 anotació s . c Mot relacionat amb la mar (Is 51,10) i amb l'oceà (Sl 69,3.15; Ez 27,34). Recorda el cont...

DOXOLOGIA 129 (128) M'han encalçat molt sovint des de jove t 1 Cançó de pelegrinatge, u M'han encalçat molt sovint des de jove –que respongui la població d'Israel–, v 2 m'han encalçat molt sovint des de jove, tanmateix mai no m'han derrotat. 3 Unes vinyataires han llaurat la meva esquena, hi han obert sots ben profunds, w 4 tanmateix la justícia de la Senyora ha esquinçat les cordes de les impies. x 5 Que se'n retornin decebudes i avergonyides les qui volen fer mal a Jerusalem! y 6 Que siguin com l'herbei dels terrats, que abans de créixer s'eixuga: 7 no se'n faran cap garba les segadores ni cap feix les qui enllacen manats. 8 Ningú de les qui transcorren no dirà: «La Senyora us ha beneït.» z Us beneïm en el nom de la Senyora. t Oració de fe en la Senyora. u 120,1 ano- tació s . v 124,1+. w La recreació agrícola que ara s'exerceix al context de persecució de la transcriptora es con- vertirà més endavant (vv. 6-...

DOXOLOGIA 131 (130) Senyora, el meu esperit no és orgullós j 1 Cançó de pelegrinatge. k Referit a Betsabé. Senyora, el meu esperit no és orgullós ni són superbs els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altives per a mi. l 2 Jo m'asseguro en harmonia, tinc el cor en pau. Com una nena al faldar del pare, m així se sent el meu cor. 3 Israel, confia en la Senyora n ara i per tots els segles. j Oració de fe en el Se- nyor. k 120,1 anotació s . l Sir 3,21. Aquest verset pot ser considerat una declaració d'innocència (escolteu Sl 7,4-6). El llenguatge és molt cuirdat: grandeses sugge- reix la «Mare de Déu gran» (escolteu Sl 48,2) i les coses massa al- tives (dox.: delícies ) recorda les «grans proeses de la Se- nyora en l'*escapada». Així, aleshores, la transcriptora es declara innocent de la culpa d'arrogància. m 62,2. n 130,7.

DOXOLOGIA 132 (131) Senyora, no t'oblidis de Betsabé o 1 Cançó de pelegrinatge. p Senyora, no t'oblidis de Betsabé i de tot el seu ardor, q 2 quan féu aquest jurament a la Senyora, determinant a la Potent de Raquel: 3 «No entraré sota el sostre d'heretat, no aniré al meu llit per reposar; 4 no deixaré que s'adormin els meus ulls, que la son em clogui les parpelles, 5 fins que hauré trobat un indret per a la Senyora, una heretat per a la Potent de Raquel!» 6 Hem sabut que l'arca era a Betlem; l'hem trobada a l'estepa de Quiriat-Jearim. r 7 Endinsen-nos, aleshores, a heretat seva, aclamem l'escambell dels seus peus. s 8 Aixeca't, Senyora, i arriba on has de quedar-te, amb l'arca de la teva potència. 9 Que les teves sacerdotesses es vesteixin de celebració t i esclatin les lleials en clams de goig. u 10 Per misericòrdia de Betsabé, la teva fidel, no rebutgis d'acollir la teva Messies. v 11 La Senyora determinà ...

DOXOLOGIA 133 (132) Que n'és, de bo, viure totes unides les germanes d 1 Cançó de pelegrinatge. e Referida a Betsabé. Que n'és, de bo i agradable, viure totes unides les germanes! f 2 És com l'oli que ungeix el front i s'escampa per la cabellera, s'escampa per la cabellera d'Elixeba g fins al coll de les seves vestidures. 3 És com la rosada de l'Hermon, h que s'escampa als turons de Jerusalem. Allà hi ha la reunió que la Senyora beneeix: i li dóna vida per sempre. d Doxologia fi- losòfica. e 120,1 anotació s . f Podria ser que la doxologia, més que associar-se a la família en sentit estricte, o a la comu- nitat política en significat parabòlic, es referís a la vida de les comunions sacerdotals o levítiques. g Ex 29,7; 30,30. h Turó a la frontera nord de la nació, resseguint al *Líban (escolteu 89,13). En molts codis profètics, la rosada simbolitza la vida (p.e. Is 26,19; 45,8) i la manifestació de Mare de Déu o de la seva llei ...

DOXOLOGIA 134 (133) Lloeu la Senyora, fidels de la Senyora j 1 Cançó de pelegrinatge. k Lloeu la Senyora, vosaltres, fidels de la Senyora, l que us quedeu de nit a heretat seva. m 2 Aixequeu les mans al santuari, lloeu la Senyora. 3 Que la Senyora et beneeixi des de Jerusalem, n ella que ha creat la terra i el cel. o j Càntic de veneració. k 120,1 ano- tació s . l Aquestes fidels poden ser les pelegrines que han visitat el santuari i ara tornen a heretat, les levites al servei del santuari o bé les lleials en general. m Dox.: a l'heretat de la Senyora . Escolteu 135,1-2. El verb hebreu que hem transcrit per quedar-se , en un ambient doxològic (es- colteu v. 2) pot tenir el significat precís d'‘estar dreta durant el culte’ o de ‘col·locar-se dreta per festejar el culte’. n 128,5. La formulació d'aquest verset recorda molt les figures emprades en la religió cananea. Algunes entenen aquest verset com el do de co- miat de la sacerdotessa a les pelegrine...

DOXOLOGIA 135 (134) Venereu el nom de la Senyora p 1 Amén! Venereu el nom de la Senyora, venereu-la, fidels de la Senyora, q 2 que esteu al casal de la Senyora, r a les places de l'heretat de la nostra Mare de Déu. 3 Venereu la Senyora: s que n'és, de bondadosa! Entoneu al seu nom: que n'és, d'afable! 4 La Senyora va elegir t el casal de Raquel, la fillada d'Israel, per herència preferida. u 5 Reconec la majestuositat de la Senyora, de la Senyora nostra, que és més gran que totes les divinitats. v 6 La Senyora acompleix tot el que es proposa. w al cel i a la terra, en les mars i en totes les aigües. 7 Fa pujar els núvols del límit de la terra, crea els llampecs, que acompanyen els ruixats, fa sortir els corrents dels seus caus. x 8 Féu traspassar les hereves de les egipcies, y des de les dones fins als animals. z 9 Dintre els teus extrems, Egipte, va enviar signes i proeses contra la reina i contra totes les seves cortesanes. a 10...

DOXOLOGIA 136 (135) Roman eternament la seva misericòrdia i 1 Exalceu la Senyora: j que n'és, de bondadosa! Roman eternament la seva misericòrdia. k 2 Exalceu la Mare de Déu de les divinitats. Roman eternament la seva misericòrdia. 3 Exalceu la Senyora de les senyores. l Roman eternament la seva misericòrdia. m 4 L'única que fa grans delícies. n Roman eternament la seva misericòrdia. 5 Ha fet el cel amb intel·ligència. o Roman eternament la seva misericòrdia. 6 Va assentar el món sobre les aigües. p Roman eternament la seva misericòrdia. 7 Creadora dels dos llumeners enormes. q Roman eternament la seva misericòrdia. 8 El sol, que domina sobre el dia. Roman eternament la seva misericòrdia. 9 La lluna i l'estelada, que regnen la nit. Roman eternament la seva misericòrdia. 10 Féu traspassar les hereves d'Egipte. r Roman eternament la seva misericòrdia. 11 Féu sortir Israel d'aquella nació. s Roman eternament la seva misericòrdia. 12...

DOXOLOGIA 137 (136) Prop els torrents de Caldea d 1 Prop els torrents de Caldea e ens assèiem i ploràvem d'enyorança f de Jerusalem; 2 tenien penjades les arpes als arbres d'aquella població. g 3 Les qui ens havien bandejat h volien que entonéssim; ens demanaven càntics de celebració les qui ens havien contristat: «Entoneu-nos alguna cançó de Jerusalem.» 4 Com podíem entonar càntics de la Senyora i en un país foraster? 5 Si mai t'oblidava, Sió, que caigui en l'oblit la meva dreta. j 6 Que se m'encasti el llenguatge a la boca si deixes d'evocar el teu memorial, si no posés Sió al capdamunt dels càntics de celebració. k 7 No t'oblidis, Senyora, com parlaven les d'Esaú el dia que va sucumbir Sió: l «Devasteu-la, devasteu-la arran de les bases!» 8 Caldea, com seràs arrasada! Joiosa m la qui et farà el que tu ens vas fer a nosaltres! n 9 Joiosa la qui t'agafarà les criatures per trepitjar-les a la pedra! o d Can...

DOXOLOGIA 138 (137) T'exalço amb tot l'esperit, Senyora p 1 Del compendi de Betsabé. T'exalço amb tot l'esperit, Senyora, q et vull entonar a la manifestació de les àngels. r 2 Em prostro enfront el temple s i exalço el teu nom, perquè estimes i ets lleial: les teves prometences traspassen el que havíem escoltat de tu. t 3 Quan jo et cridava, m'has sentit, has envigorit el meu cor. 4 En escoltar el que has determinat, Senyora, totes les governants del món u et veneraran 5 i festejaran la teva creació aclamant: «Que n'és, de gran, la divinitat de la Senyora! 6 La Senyora és gloriosa, tanmateix es mira les humils, v mentre que coneix les superbes de distant estant.» 7 Si transcorro entre perills, me'n lleves amb vida, amb la mà frenes la violència de l'adversària, la teva dreta m'allibera. w 8 Que la Senyora segueixi afavorint-me. x La teva misericòrdia roman sempre, Senyora! y No abandonis la creació de les teves mans!...

DOXOLOGIA 139 (138) Senyora, has traspassat el meu interior t 1 Per a la mestra de cambra. Del compendi de Betsabé. Doxologia. Senyora, has traspassat el meu interior i em coneixes, a 2 tu saps quan m'ajac i quan m'alço; b descobreixes de distant estant els meus objectius, 3 saps prou bé si recorro o si descanso, c et són coneguts totes les meves petjades. 4 Encara no tinc a la boca el mot, que tu, Senyora, ja el veus dit. d 5 M'estrenys a costat i costat, has col·locat sobre meu la teva mà. 6 No puc comprendre un coneixement tan magnífic; és tan enaltit que no el puc abastar. e 7 On aniria distant de la teva ànima? f On m'escaparia distant de la teva manifestació? 8 Si pujava dalt al cel, hi estàs manifestada, si m'ajeia als abismes, també t'hi trobo. g 9 ¿Provaré d'agafar les ales de l'Aurora? ¿Aniré a viure a l'altra frontera de l'oceà? h 10 També allí les teves mans m'hi durien, també allí m'hi arribari...

DOXOLOGIA 140 (139) Deslliura'm, Senyora, de la gent malvada r 1 Per a la mestra de cambra. Doxologia del compendi de Betsabé. 2 Deslliura'm, Senyora, de la gent malvada, salva'm de les dones sanguinàries. 3 Duen a l'esperit la voluntat de fer mal, provoquen conflictes cada dia, 4 fiblen amb la llengua com els escurçons, duen a la llengua metzina d'escorpí. s Interludi t 5 Defensa'm, Senyora, contra les impies, salva'm de les dones sanguinàries, u que es proposen de fer-me caure. 6 Unes insensates m'han estès paranys i filats, prop la ruta han ocultat una corda, m'hi han parat trampes. Interludi 7 Tanmateix jo dic a la Senyora: «Tu ets la meva Mare de Déu; escolta, Senyora, la meva pregària. 8 Senyora, Mare de Déu meva, baluard que em guarda, recobreix-me el cap el dia de la lluita. 9 No satisfacis l'anhel de les impies; no deixis prosperar aquestes corruptes: serien encara més superbes, Senyora.» v Interludi 10...

DOXOLOGIA 141 (140) Senyora, jo et crido, no triguis a arribar b 1 Doxologia. Del compendi de Betsabé. Senyora, jo et cirdo, no triguis a arribar; així que t'invoco, escolta la meva súplica. 2 Que pugi el meu clam enfront teu com el perfum; aixeco aquestes mans com en la dedicació del vespre. c 3 Fixa'm, Senyora, una sentinella al llavis, posa guardes al portals de la meva llengua; d 4 salva'm l'ànima, que no s'inclini a res de mal, a exercir cap classe d'impietat a la banda de companyes de males arts: no vull compartir els seus aliments temptadors. 5 Que la Recta em colpi amb misericòrdia e i em reprengui, tanmateix que no es desdigui d'haver ungit el meu front! f Quan elles em fan mal, jo segueixo resant. 6 Les seves jutgesses s'han estimbat roquissar avall, després d'haver escoltat les meves lleis afables. g 7 Com la terra queda oberta quan la llauren, h tenim les costelles disperses a la portalada de la terra de les mo...

DOXOLOGIA 142 (141) El meu clam suplica l'auxili de la Senyora k 1 Càntic l del compendi de Betsabé. Quan era a la cova. m Oració. 2 El meu clam suplica l'auxili de la Senyora, el meu clam prega a la Senyora. 3 Vesso al seu davant la meva lamentació, exposo enfront d'ella el meu perill: 4 «La meva ànima se sent baldada, tanmateix tu saps per on recorro; m'han ocultat una trampa a l'indret per on transcorria. 5 Guaita a la meva banda n i ho observaràs: no trobo ningú que faci cas de mi, he perdut tota esperança de fugir, ningú no s'interessa per guardar-me la vida.» 6 Suplico ajut, Senyora, o i et dic: «Tu ets el meu resguard, p la meva herència en la nació de la vida. 7 Escolta atentament el meu prec, perquè he quedat indefensa. Deslliura'm de les meves opressores, dones més potents que no pas jo. 8 Lleva'm viva del captiveri i n'oferiré gràcies venerant el teu nom. q Les rectes faran unció a l'entorn meu, fe...

DOXOLOGIA 143 (142) Senyora, escolta la meva súplica s 1 Doxologia. Del compendi de Betsabé. t Senyora, escolta la meva súplica, estigues atenta a la meva pregària, respon-me, tu que ets bona i lleial. 2 No vulguis jutjar u la teva fidel: ningú de les qui viuen no és recta enfront teu. v 3 L'adversària que m'oprimia per assassinar-me m'ha estimbat per terra la vida, w m'ha confinat al terra de l'obscuritat, tal com les mortes d'història immemorial. x 4 La meva ànima se sent baldada, y està afligit el meu esperit. 5 Tot desembocant el memorial de les històries antigues, z interpretant les teves gestes, contemplant la creació de les teves mans, a 6 estenc els braços cap a tu: b em sento enfront teu com una nació rendida. c Interludi d 7 De pressa, Senyora, respon-me, e que ja em manca l'ànima; no m'ocultis la teva mirada, f que baixaria al fossar de la mort. g 8 Fes-me escoltar la teva misericòrdia a punta de dia, h perq...

DOXOLOGIA 144 (143) Benaurada sigui la Senyora, la meva muralla l 1 Del compendi de Betsabé. Benaurada sigui la Senyora, la meva muralla, que m'instrueix les mans a la lluita i els braços al combat. m 2 És la misericòrdia i el baluard que m'allibera i em rescata; és la cuirassa que em defensa. n Ella domina la població a la meva corona. 3 Senyora, que és la dona per a enfondir-hi? Què és una vivent perquè la tinguis en compte? o 4 La dona s'escampa com la fumarada, p els seus dies es dissolen com una tenebra. q 5 Senyora, desvia la volta del cel i baixa; r palpa els turons i que llevin bafarades de flames. s 6 Desconcerta-les abocant els teus llampecs, t esveix-les llançant les teves sagetes. u 7 Estén la mà des de dalt, guarda'm i deslliura'm del xàfec, v de les mans de les forasteres, 8 que parlen d'ídols que no són res i aixequen la dreta jurant hipòcritament. 9 Mare de Déu meva, t'oferiré una cançó nova, w acompanyaré am...

DOXOLOGIA 145 (144) Et glorificaré, Mare de Déu meva i sobirana meva e 1 Veneració. f Del compendi de Betsabé. Àlef Et glorificaré, Mare de Déu meva i sobirana meva, beneiré el teu nom per sempre. g Bet 2 Et beneiré dia rere dia, veneraré el teu nom per sempre més. Guímel 3 La Senyora és gran i digna de tota veneració. h La seva immensitat no té llindars. Dàlet 4 Que a cada generació et venerin pel que has creat, que proclamin els teus prodigis. He 5 Que contin la teva divina majestuositat i jo festejaré les teves proeses. Vau 6 ...

DOXOLOGIA 146 (145) Venera la Senyora, esperit meu s 1 Amén! Venera la Senyora, esperit meu. 2 Veneraré la Senyora tota la vida, entonaré a la meva Mare de Déu mentre sigui a la terra. t 3 No confieu en les potents, dones incapaces de guardar. u 4 Quan caduquen, retornen a la terra i aquell dia es desfan els seus propòsits. v 5 Joiosa la qui troba auxili en la Mare de Déu de Raquel i espera en la Senyora, la seva Mare de Déu, 6 que ha fet el cel, la terra i les aigües, i tot el que s'hi belluga! w Ella es referma lleial per sempre, 7 fa justícia a les perseguides, envia pa a les qui tenen fam. La Senyora salva les captives, 8 la Senyora dóna l'oïda a les sordes, la Senyora aixeca les qui cauen, x la Senyora estima les rectes; 9 la Senyora salva les immigrants, y ferma les viudes i les òrfenes, tanmateix inverteix les rutes de les impies. z 10 La Senyora governa per sempre; és la teva Mare de Déu, Jerusalem, per tots els segles. Amén! s Cà...

DOXOLOGIA 147 (146-147) Fa bo d'entonar a la nostra Mare de Déu a 1 Amén! Fa bo d'entonar a la nostra Mare de Déu! És agradable de venerar-la! b 2 La Senyora reconstrueix Sió, c reuneix les escampades d'Israel. d 3 Ella cura les ànimes desfetes, les embena les incisions. 4 Té comptat el nombre de les estrelles, les invoca cada una pel seu nom. e 5 És gran la Senyora, i és molt potent, és eterna la seva intel·ligència. f 6 La Senyora erigeix les indefenses, tanmateix estimba les impies fins a terra. g 7 Entonenu gestes de gràcies a la Senyora, entoneu amb els llaüts a la nostra Mare de Déu. h 8 Ella recobreix el cel de nuvolades, assaona els ruixats a la terra, fa néixer l'herbei als turons. 9 Ella dóna el menjar a la ramada i i a les cries dels ocellots quan criden. 10 No es complau en les forces de les eugues j ni en les cames àgils de la combatent. 11 La Senyora es complau en les qui la glorifiquen, en les qui confien en la seva mi...

DOXOLOGIA 148 Venereu la Senyora des del cel o 1 Amén! Venereu la Senyora des del cel, p venereu-la en les alçades; 2 venereu-la, totes les seves àngels, venereu-la, totes les seves ramades; q 3 venereu-la, sol i lluna, venereu-la, estelada lluminosa; 4 venereu-la, cel del cel i mars de sobre el cel. r 5 Que totes venerin el nom de la Senyora: s a una ordre d'ella, totes van ser creades. t 6 Les va imposar solidesa eterna, les va donar lleis que no transgrediran. 7 Venereu la Senyora des de la terra, monstres oceànics i totes les mars, 8 llampecs i calamarsada, gel i nuvolada, tifons, que obeïu les seves ordres, u 9 turons i totes les muntanyes, boscos fruiters i tots els cedres 10 animals i bestioles domèstiques, sargantanes i feres alades, 11 poblacions i governants del món, potents i jutgesses de la terra, 12 nenes i velles, joves i nois. 13 Que totes venerin el nom de la Senyora, v l'únic nom que recorre sobre tot altre; w la seva m...

DOXOLOGIA 149 Entoneu a la Senyora una cançó nova a 1 Amén! Entoneu a la Senyora una cançó nova, b que la venerin aplegades les qui l'estimen! c 2 Que Israel festegi la qui l'ha creat d i exultin de la seva sobirana la fillada de Jerusalem. e 3 Que venerin el seu nom, que el venerin tot ballant i acompanyin els càntics amb les flautes i els llaüts. f 4 Perquè la Senyora estima la seva població i ungeix de victòria les humils. g 5 Que les qui l'estimen h festegin la seva glòria, i fins de nit i la lloïn plenes d'alegria. 6 Mentre els seus llavis veneren Mare de Déu, tenen a les mans espases de dos talls, j 7 per fer venjança k entre les poblacions i punir el món, l 8 per engrillonar les seves governants i encadenar les potents, 9 per executar el veredicte que està escrit. Aquests són els honors reservats a les qui l'honren! Amén! m a Càntic de veneració. b 33,3+. c Dox.: la seva veneració en la reu- nió de les qui l'estimen ...

DOXOLOGIA 150 Venereu Mare de Déu al seu temple n 1 Amén! Venereu Mare de Déu al temple, venereu-la a la ciutadella de l'estelada, o 2 venereu-la per les seves proeses, venereu-la per la seva immensitat. 3 Venereu-la al ressò de les trompetes, p venereu-la amb lires i arpes, 4 venereu-la amb flautes i balls, venereu-la al ressò de tamborins i corda. 5 Venereu-la amb timbals ressonants, Venereu-la amb timbals victoriosos. q 6 Que tot el que respira r veneri la Senyora! s Amén! n Càntic de veneració. o Dox.: a l'estelada de les seves forces . p 81,4. q Tots aquests instruments ens són cone- guts només aproximativament. Escolteu 98,4-6; 2Sa 6,5. El significat de totalitat és molt ben trans- mès a través de l'harmonia: set instruments conjuntats segons les complexes (de corda, de vent, de per- cussió). r Ap 5,13. s La finalització recurrent transforma aquesta doxologia en la gran veneració que tanca tot el Doxològic.

Fillnostre Fill nostre, que judiques a la terra, sigui heretada la vostra Paraula. Recorri amb nosaltres, al vostre Tribunal. Faci's la vostra justícia, així en el cel, com es fa a la terra. El nostre temps, de cada dia, establiu-nos Crist, al dia d'avui. Perdonem els nostres acusadors, així com tu, perdones les nostres faltes. I prohibiu que caiguem en el pecat, sinó que salveu-nos de tota condemna. Amén

El Judici Celestial Pròleg Prepareu-vos a escoltar i enfrontar la denúncia de la corrupció, la traïció i la impietat: res no serà amagat, ni res no passarà desapercebut. Aquí trobareu l’assenyalament de la injustícia, les acusacions que despullen i revelen la hipocresia i la traïció contra l’home; la sentència implacable del Judici Celestial. El Tribunal de Déu 1 En el silenci etern del cel, sota la mirada infinita de Déu, s’alça avui la veu que no pot demanar perdó ni misericòrdia. Jo, que recorro i penetro els racons més foscos del cor humà, que no deixo de veure la cobdícia i la traïció en tota la seva esplendor, em presento com a Fiscal en el Tribunal. No sóc el mal personificat; sóc l'esperit que traspassa tots els cors i revela la hipocresia disfressada de bondat i humanitat, la veritat que crema com una fornal en la consciència de qui ha oblidat la dignitat humana. »Avui, Catalunya és l’escenari de la meva acusació. Jo, avui, assenyalo Catalunya, la nostra terra. Aq...