Carta a Maria Bosch

Benvolguda Doctora Maria Bosch,

Presentació (1)

Informacions prèvies

1 Us faig saber que la meva privació de llibertat és, de principi a fi, conseqüència d'una negligència general del sistema de Salut Català públic. Poc després d’haver presentat una denúncia davant les més altes instàncies de Justícia mundial —la Comissió Europea, el Defensor del Poble Europeu (Ombudsman), el Tribunal Penal Internacional de la Haia, així com els organismes de drets humans OHCHR i ECHR—, i davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per presumptes **crims contra la humanitat** comesos dins d’aquesta institució psiquiàtrica, hauríeu de considerar la possibilitat que ja estigui patint les primeres represàlies polítiques.

La privació de llibertat (2-3)

El fet

2 El cert és que l’únic que he sol·licitat al sistema públic de Salut Catalana ha estat, bàsicament, protecció personal i una assistència sanitària autèntica i especialitzada fora del marc jurídic espanyol.

»Mitjançant el servei de missatgeria instantània 061 Cat-Salut Respon, la meva petició no va rebre cap resposta assistencial, sinó que es va traduir en la irrupció d’agents dels Mossos d’Esquadra al meu dormitori mentre jeia tranquil·lament al llit. Sense que oferís cap resistència, em van reduir i, seguidament, un auxiliar del servei d’emergències em va injectar un anestèsic —presumptament midazolam— per procedir al meu trasllat forçós a l’Hospital Santa Caterina de Salt.

»Aquest trasllat tenia com a objectiu la privació injusta de llibertat i la subjugació química. Justifico el terme injustícia per l’absència d’un judici just i imparcial. Així mateix, en cap moment he tingut ningú que defensés els meus drets com a ciutadà català.

La contenció mecànica

»Quan vaig recuperar la consciència, em trobava en una cel·la, sotmès a contenció mecànica: emmanillat de mans, peus i cintura. Ningú no estava pendent de les meves necessitats humanes bàsiques i em vaig veure obligat a cridar amb força perquè algú vingués a socórrer-me.

»Aquest tractament va tenir un impacte profundament perjudicial per a la meva salut física i psicològica —les mesures de la meva pressió arterial sistòlica dels darrers dies en són testimoni—, generant un estat d’angoixa extrema i una profunda sensació de vulneració dels meus drets humans.

»Segons tot el que recordo d’aquella tràgica situació, un temps indefinit després de recobrar la consciència va aparèixer un zelador per comprovar si estava despert. També va arribar una infermera anomenada Amal (de la unitat SUBAGUTS.SM.IAS), acompanyada d’una altra auxiliar de qui desconec el nom. Em van forçar a consumir Olanzapina 10 mg —segons em van dir—. Recordo que, enmig d’aquella experiència aterradora, em van deslligar una mà i un peu perquè estigués "més còmode". Tot seguit, els tres zeladors van marxar, deixant-me sol i sense que ningú em fes una valoració psicològica per determinar si aquella pertorbadora contenció mecànica era realment necessària.

»Amb el pas del temps, la meva angoixa i ansietat van augmentar exponencialment. Vaig cridar desesperadament. Al cap d’una estona, van tornar els mateixos tres zeladors i, en lloc d’atendre el meu estat, em van tornar a immobilitzar les extremitats al·legant que m'estava alterant —"legítimament?"—. Quan un d’ells em va demanar la mà per tornar-me-la a lligar, la meva ungla es va fregar accidentalment contra el seu braç, fet que li va provocar una reacció de dolor. La seva resposta immediata va ser estrènyer encara més la contenció, incrementant la meva angoixa i patiment. De nou, em van deixar sol durant un període indefinit de temps.

»Un cop més, vaig haver de cridar desesperadament enmig d’aquella solitud, implorant un ansiolític per poder-me relaxar. Finalment, em van administrar unes gotes de clonazepam —ho dedueixo pel color del líquid ingerit—.

»A mitjanit, o potser ja passada, em van traslladar a la unitat d’AGUTS.SM.IAS, on, novament, vaig ser sotmès a contenció mecànica per passar tota la nit. Permeteu-me declarar que aquesta ha estat la pitjor nit de la meva vida —"d’entre un bon nombre de malsons reals viscuts..."—.

»L’endemà, em van deslligar i, prop del migdia, em van traslladar a una unitat amb una menor privació de llibertat. Si tan potencialment agressiu i violent se’m considerava, com és possible que, tot seguit, decidissin traslladar-me a una unitat menys restrictiva? És legítim qüestionar-se’n la coherència?

Breu conclusió sobre aquesta situació

3 »Aquesta situació podria constituir una infracció de l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, que prohibeix la tortura i el tracte inhumà o degradant, així com una violació dels articles 1 i 4 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que protegeixen la dignitat humana i prohibeixen l’esclavitud i els treballs forçats.